30 d’ag. 2013

Crònica de la 1a gravació a Barcelona

Hola a tots!

Estem al·lucinats! No ens acabem de creure que ja casi tinguem aquí la nostra primera maqueta! Hem escoltat les mescles i han quedat molt i molt bé, i d'aquí a ben poc ja seran definitives. Tenim més ganes que ningú de penjar-les i fer-les arribar a tothom, i ja us demanem ajuda d'avançat per compartir-les per les xarxes socials i promocionar-les a través de la nostra web.

L'experiència de dos dies de jornada completa a Barcelona gravant en un estudi ha estat realment magnífica. Ha sigut una veritable aventura musical, i ens ha portat a estimar les nostres cançons molt més del que ho fèiem abans. En Roger Gascon ha sabut tirar els nostres temes cap allà on volíem, i ha fet una fantàstica feina d'enregistrament i mescla al Bird With Vertigo Studio. Es mereix les mil gràcies que li donem i més.

 
 
L'expedició començava el dilluns 26 a les 6:41h. Us sona d'alguna cosa aquesta hora? Agafàvem el tren puntuals i començàvem el viatge, ja pensant en els futurs temes que estan començant a veure la llum i poden arribar a ampliar la nostra maqueta en un futur. Però tornant al present, el viatge va ser ràpid i a les 9:10h estàvem a Barcelona-Sants. Per variar, la pluja va "inoportunar-nos" una vegada més deixant-se caure justet els 20 minuts que havíem de caminar fins l'estudi. Però tal i com diuen, de tot s'aprèn, i l'Albert Escoda va aprendre a utilitzar un paraigües (per una vegada, no era culpa del xino).


A les 10:00h vam arribar a l'estudi i vam començar a treballar. Primer vam enregistrar les bases guitarra-veu i piano-veu amb metrònom, que ens servirien per poder gravar tots els instruments a sobre posteriorment. Va ser un matí d'anar coneixent l'estudi, de bases i de bateria, una d'elèctrica a la que el Pau es va acostumar ràpidament. (Si encara us pregunteu per què l'Albert E. no sabia utilitzar un paraigües, la cosa va de física aplicada i de la força que les barnilles del paraigües exerceixen sobre l'eix central).



Per la tarda va ser el torn del baix. La precisió del Sergi a l'hora de tocar va permetre una gravació de baix excel·lent, amb un so molt nítid i quasi cap error. Aprofitem ara per anunciar que, per motius personals, el Sergi no continuarà amb nosaltres. Tot i així, va venir a Barcelona per fer possible l'enregistrament de la maqueta.


Amb el temps restant vam poder gravar algunes percussions i el que faltava del piano. A les 20:00h vam fer punt i apart i fins l'endemà, però el Roger es va quedar arreglant les gravacions i deixant-ho tot llest pel dia següent. Un McDonald's, una mica de turisme per la zona on dormíem (moltes gràcies a la Maria, la Paula i les seves companyes per deixar-nos el pis, no sé que haguéssim fet sense aquesta oportunitat) i cap a casa.


 

No vam adormir-nos de cop, això sí, i menys amb tota l'adrenalina del dia. Així que amb una mica de música i un toc de bogeria vam fer-nos alguns vídeos nocturns.



9.00h del matí: metro i cap a l'estudi. Vam dedicar quasi tot el matí a la guitarra. L'Albert E. va xalar com un nan amb les súper-guitarres del Roger (havíeu sentit mai això de xalar com un nan? jaja). La veritat és que el so de les guitarres és immillorable. Un kebab per a dinar i a tornar-hi.

  

Ara tocava cantar. Vam dedicar mitja tarda a enregistrar la veu de l'Albert M. i els coros del Pau. Un parell o tres tomes i acabat. Va ser una passada cantar amb aquell micro. El so que rebies pels cascos era increïble. Algunes percussions més per acabar i feina feta! A partir d'allà li tocava al Roger la mescla i masterització.




Verdaderament, va ser una experiència única. Tots vam aprendre molt aquells dies, des de l'habilitat del Roger amb el software de producció fins a tocar amb cascos i metrònom i aconseguir una música perfectament coordinada (ah, i l'Albert E. també va aprendre a obrir un paraigües).
Aquí un petit vídeoresum:

Gràcies a tots els que ho heu fet possible. Passi el que passi d'ara en endavant, aquesta història no ens la prendrà mai ningú.

A poc a poc us anirem informant de les novetats. D'aquí res revelarem el títol de la maqueta, i poc a poc anirem deixant caure les fotos, la caràtula... i fins a la publicació de les cançons. Estigueu atents!

2 comentarios:

Albert Escoda Assens ha dit...

Lo tema del paraigües s'ha de contextualitzar:
-Xinès: El más barato, o el caro
-Aritenoides: Barato barato

I clar, barato barat la bareta es mou i tenia por xD

Gràcies xDD

Maria Piñol ha dit...

Quina bona crònica! Ja he vist que us ho heu passat súper bé! Me n'alegro molt :) I sobretot m'ha fet molta gracia veureus al nostre pis, es pot dir que l'heu estrenat vosaltres jejeje Molta sort i que us vagi molt bé!

Publica un comentari a l'entrada

Twitter Facebook Favorites Delicious Digg Stumbleupon More

 
Els Aritenoides | Pàgina web oficial